dissabte, 14 de març del 2009

La VIA AUGUSTA des de REUS al COLL de PANISSARS

TREPITJANT LES CALÇADES ROMANES
La VIA AUGUSTA des de REUS al COLL de PANISSARS
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=233685

Distància: 319,890 km
Temps real de caminar: 62 hores i 37 minuts (9 jornades)

Desnivell acumulat: 4342 metres

Encara que surto de Reus, aviat trobo, a la vora de Constantí, la traça de la via Augusta (via Heràclea o via Hercúlia) que em portarà al coll de Panissars a cavall de la Jonquera per on travessa el Pirineu en el punt, pràcticament, més baix de la serralada, 333 metres. Aquest punt era la connexió amb la via Domícia que venia de trobar-se amb la via Aurèlia a la Provença. És en els primers kilòmetres on es troba la més gran quantitat de restes romanes ben conservades: Centcelles, l'aqüeducte de les Ferreres, la pedrera del Mèdol, l'Arc de Berà, el pont a la riera d'Estadella, et. Sense comptar Tarragona, capital de la província romana d'Hispània (terra de conills) on es trobem infinitat de testimonis de la presència romana a la zona. Aquesta via que comunicava Roma amb l'estret de Gibraltar,
aprofita el traçat mes curt i amb menys desnivell per travessar Catalunya. Avui, excepte el tram que passa per sota l'arc de Berà, no en queda res. Entre l'AP 7, el TGV i diverses carreteres ha desaparegut. A la zona de El Perelló encara se'n troba un tram prou llarg.
He dividit el recorregut en 9 jornades fins a el Pertús, uns 36 km diaris. La primera jornada em porta a TORREDEMBARRA passant per ELS MUNTS de memòria romana i deixant enrere Constantí, afores de Tarragona i Altafulla. 31,200 km de bon caminar.
La segona etapa s'acaba a l'ARBOÇ al cap de 29, 460 km després de travessar Creixell i el Vendrell. Totes aquestes etapes són amb poc desnivell, van per la vora de costa i encara que són complicades per les urbanitzacions existents amb un bon topogràfic et pots orientar per arribar. He detallat al començament l'adreça del meu track. És més fàcil de seguir.
L'arc de Berà i l'aqüeducte de les Ferreres o pont del diable a Tarragona
La tercera etapa em deixarà a la localitat de SANT SADURNÍ D'ANOIA al cor del Penedès. Un recorregut pel mig de les vinyes de 29,260 km, Suau i de bon caminar. Es travessa La Llacuneta, les Masuques, Moja, Vilafranca del Penedès, La Granada, Santa Fe del Penedès i Can Cartró. Encara que l'etapa no té cap dificultat, té el problema de que totes elles i, sobre tot, la següent són de dificil orientació per la complicació dels camins que, pràcticament, han desaparegut. Tanmateix, encara en queden prou per poder arribar a la meta però cada cop són més dificils de trobar.
La quarta etapa no té res de bon recordar. 43.330 metres de caminar m'acabaran deixant a SABADELL, però amb la gran dificultat de, un cop passat Martorell, haver de travessar per Castellbisbal i Rubí una infinitat de polígons industrials que, aquests sí, han fet desaparèixer qualsevol camí que hi hagués. Impossible de fer sense una bona documentació i un topogràfic al dia. Abans de Martorell, travessem Les Cases Noves i Sant Salvador de la Calçada. Després Castellbisbal, Rubí, i Sant Quirze del Vallés.

El pont del diable a Martorell

La següent jornada, la cinquena, ja més buida d'indústria, va seguint la traça de la via Augusta a través de localitats com Torre Romeu, Polinyà, Gàllecs, Palou, la Roca del Vallès i Santa Agnés de Malanyanes. El final de l'etapa és a LLINARS DEL VALLÈS. He fet 40,890 km i 526 metres de desnivell acumulat d'ascens.
El fet de que el promig de la caminada sigui de 36 km diaris vol dir que hi ha dies de tota mena, dies més curts i dies més llargs que, de vegades, sembla que no s'arribi mai al final de l'etapa. Tanmateix, el camí que també es pot fer per la Catalunya Central no té res a veure amb aquest. Un camí que des de Reus em porta a Montserrat des d'on pel GR 5 me'n vaig fins a AIGUAFREDA per agafar, seguidament, el GR 2 fins a la La Jonquera. Aquest GR es troba amb la via Augusta a Biure. Però aquest recorregut ja el descriure un altre dia, només de pensar-hi ja et cansa...
Aquesta via s'ha marcat, també, com a camí a Sant Jaume de Galícia. Suposo que per als pelegrins que venen de França, encara que, personalment, dubto de que en vinguin gaires per aquest camí. Normalment, els passos d'entrada a Espanya són al coll de Somport pel camí d'Arles o bé per Roncesvalles (Orreaga) pels camins du Puy, de Tours , de Vézelay o el del Piemont. Els tres primers es troben a 7 km abans d'Ostabat, a l'estel redó del poblet de Gibraltar, abans de creuar els Pirineus i l'últim, el del Piemont que ve de Narbona, té uns tretze brancs que permeten travessar el Pirineu. No sembla molt factible fer-ho pels dos brancs de Girona, el del coll del Pertús o el del coll de Banyuls que allarguen molt el recorregut.
La sisena jornada, curta, acaba a HOSTALRIC al cap de 26,980 km i 239 metres de desnivell. Fàcil de fer, travessant només el poble de Vilalba Sasserra encara que es va per les afores de Sant Celoni. Però no cal entrar-hi si no es vol. D'interés el pont Trencat a la sortida de Sant Celoni del segle XV. És més interessant la visita a Hostalric i les seves muralles.
HOSTALRIC i la muralla

A partir d'aquí i per terres de Girona el panorama agafa un aire més de muntanya encara que el camí transcorre per suaus desnivells. El desnivell de tot el recorregut és inferior a l'1,5%.
La setena etapa té el final a GIRONA, 40,830 km i 461 metres de desnivell acumulat. Etapa que té força dificultat per les obres actuals del TGV. Un cop acabades, aquest problema desapareixerà. Les Mallorquines, Franciac, Riudellots de la Selva, Fornells de la Selva i Palau-Sacosta són les poblacions que travessa aquest recorregut, el qual s'acaba a la plaça del Vi de Girona. Es pot visitar la catedral, encara que sigui de pagament. Fins i tot per a resar, s'ha de pagar.

la catedral de Girona

Es va, ja, de cara al Pirineu. La propera destinació és FIGUERES, final de la vuitena jornada de marxa. 42,870 km i 489 metres de desnivell seran la feina del dia, 8 hores i 26 minuts de caminar sense parades. Pont Major, Sarrià de Ter, Medinyà, Vilademuls, Bàscara, Pontós, Borrassà i les Forques de Vilafant ens portaran al Museu Dalí al centre de Figueres. He deixat a la dreta Santa Llogaia d'Alguema, abans de les Forques. Els desnivells de les etapes es van mantenint estables sense grans desnivells. La pròxima pujant ja el coll de Panissars, és la que donarà una mica més de percentatge de desnivell.
I s'acaba l'excursió. La novena etapa s'acabarà a El Pertús (Els Límits) a la Catalunya del Nord un cop travessada la frontera amb França. Passa pel coll de Panissars per connectar, com ja he dit, amb la via Domícia que s'endinsa en el Rosselló i la Provença. Poc després del coll, es troba el cementiri militar del segle XVII a la vora del fort de Bellaguarda ja en territori francès. Aquest etapa de 37,250 km i de 896 metres de desnivell acumulat, travessa Pont de Molins, Molins, Biure, L'Estrada i la Jonquera. Al poble de Biure es troba amb el GR 2 que és el que es segueix fins a la Jonquera i que és la via que connecta , a Aiguafreda amb el GR 5 que porta al peu de la serra de Montserrat.
El museu Dalí a Figueres i la fita 575 de la frontera a el Pertús (els Límits)

Últimament, aquesta via que entra a Catalunya per la zona d'Alcanar, s'ha anat marcant amb senyals grogues i blaves encara que bàsicament en la seva part nord. La via Augusta era el traçat que unia Roma amb Càdis en un recorregut de 2.725 km manada construir per l'emperador August i avui és recordada en molts llocs encara que sota la traça d'autopistes, carreteres i altres obres públiques. La informació d'aquesta via es pot trobar, molt documentada, en milers de llocs. Posteriorment s'hi van afegir molts brancs que la unien amb altres ciutats romanes, Lleida, Saragossa, Velilla de Ebro, etc. Tanmateix, com a recorregut excursionista no es troba gran cosa escrita, només poques referències en la documentació de la conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que té publicat l'itinerari però sense cap més detall.
Com deia Walt Whitman a les Fulles d'herba: Ni jo ni ningú no pot fer aquest viatge per tu, has d'anar-hi tu mateix.

1 comentari:

  1. Enhorabona pels teus camins. Jo també soc un amant dels camins de pelegrinatge. Fa 9 anys que faig el camí de Montserrat a Núria i aquest any vull fer St. Gilles du Gard-Núria. Estic interessat en alguns trams que has fet per França. Et deixo el meu mail, per si pots posar-te en contacte amb mi. Moltes Grácies
    cbaijet@gmail.com (Carlos)

    ResponElimina