dissabte, 14 de març del 2009

La VIA AUGUSTA des de REUS al COLL de PANISSARS

TREPITJANT LES CALÇADES ROMANES
La VIA AUGUSTA des de REUS al COLL de PANISSARS
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=233685

Distància: 319,890 km
Temps real de caminar: 62 hores i 37 minuts (9 jornades)

Desnivell acumulat: 4342 metres

Encara que surto de Reus, aviat trobo, a la vora de Constantí, la traça de la via Augusta (via Heràclea o via Hercúlia) que em portarà al coll de Panissars a cavall de la Jonquera per on travessa el Pirineu en el punt, pràcticament, més baix de la serralada, 333 metres. Aquest punt era la connexió amb la via Domícia que venia de trobar-se amb la via Aurèlia a la Provença. És en els primers kilòmetres on es troba la més gran quantitat de restes romanes ben conservades: Centcelles, l'aqüeducte de les Ferreres, la pedrera del Mèdol, l'Arc de Berà, el pont a la riera d'Estadella, et. Sense comptar Tarragona, capital de la província romana d'Hispània (terra de conills) on es trobem infinitat de testimonis de la presència romana a la zona. Aquesta via que comunicava Roma amb l'estret de Gibraltar,
aprofita el traçat mes curt i amb menys desnivell per travessar Catalunya. Avui, excepte el tram que passa per sota l'arc de Berà, no en queda res. Entre l'AP 7, el TGV i diverses carreteres ha desaparegut. A la zona de El Perelló encara se'n troba un tram prou llarg.
He dividit el recorregut en 9 jornades fins a el Pertús, uns 36 km diaris. La primera jornada em porta a TORREDEMBARRA passant per ELS MUNTS de memòria romana i deixant enrere Constantí, afores de Tarragona i Altafulla. 31,200 km de bon caminar.
La segona etapa s'acaba a l'ARBOÇ al cap de 29, 460 km després de travessar Creixell i el Vendrell. Totes aquestes etapes són amb poc desnivell, van per la vora de costa i encara que són complicades per les urbanitzacions existents amb un bon topogràfic et pots orientar per arribar. He detallat al començament l'adreça del meu track. És més fàcil de seguir.
L'arc de Berà i l'aqüeducte de les Ferreres o pont del diable a Tarragona
La tercera etapa em deixarà a la localitat de SANT SADURNÍ D'ANOIA al cor del Penedès. Un recorregut pel mig de les vinyes de 29,260 km, Suau i de bon caminar. Es travessa La Llacuneta, les Masuques, Moja, Vilafranca del Penedès, La Granada, Santa Fe del Penedès i Can Cartró. Encara que l'etapa no té cap dificultat, té el problema de que totes elles i, sobre tot, la següent són de dificil orientació per la complicació dels camins que, pràcticament, han desaparegut. Tanmateix, encara en queden prou per poder arribar a la meta però cada cop són més dificils de trobar.
La quarta etapa no té res de bon recordar. 43.330 metres de caminar m'acabaran deixant a SABADELL, però amb la gran dificultat de, un cop passat Martorell, haver de travessar per Castellbisbal i Rubí una infinitat de polígons industrials que, aquests sí, han fet desaparèixer qualsevol camí que hi hagués. Impossible de fer sense una bona documentació i un topogràfic al dia. Abans de Martorell, travessem Les Cases Noves i Sant Salvador de la Calçada. Després Castellbisbal, Rubí, i Sant Quirze del Vallés.

El pont del diable a Martorell

La següent jornada, la cinquena, ja més buida d'indústria, va seguint la traça de la via Augusta a través de localitats com Torre Romeu, Polinyà, Gàllecs, Palou, la Roca del Vallès i Santa Agnés de Malanyanes. El final de l'etapa és a LLINARS DEL VALLÈS. He fet 40,890 km i 526 metres de desnivell acumulat d'ascens.
El fet de que el promig de la caminada sigui de 36 km diaris vol dir que hi ha dies de tota mena, dies més curts i dies més llargs que, de vegades, sembla que no s'arribi mai al final de l'etapa. Tanmateix, el camí que també es pot fer per la Catalunya Central no té res a veure amb aquest. Un camí que des de Reus em porta a Montserrat des d'on pel GR 5 me'n vaig fins a AIGUAFREDA per agafar, seguidament, el GR 2 fins a la La Jonquera. Aquest GR es troba amb la via Augusta a Biure. Però aquest recorregut ja el descriure un altre dia, només de pensar-hi ja et cansa...
Aquesta via s'ha marcat, també, com a camí a Sant Jaume de Galícia. Suposo que per als pelegrins que venen de França, encara que, personalment, dubto de que en vinguin gaires per aquest camí. Normalment, els passos d'entrada a Espanya són al coll de Somport pel camí d'Arles o bé per Roncesvalles (Orreaga) pels camins du Puy, de Tours , de Vézelay o el del Piemont. Els tres primers es troben a 7 km abans d'Ostabat, a l'estel redó del poblet de Gibraltar, abans de creuar els Pirineus i l'últim, el del Piemont que ve de Narbona, té uns tretze brancs que permeten travessar el Pirineu. No sembla molt factible fer-ho pels dos brancs de Girona, el del coll del Pertús o el del coll de Banyuls que allarguen molt el recorregut.
La sisena jornada, curta, acaba a HOSTALRIC al cap de 26,980 km i 239 metres de desnivell. Fàcil de fer, travessant només el poble de Vilalba Sasserra encara que es va per les afores de Sant Celoni. Però no cal entrar-hi si no es vol. D'interés el pont Trencat a la sortida de Sant Celoni del segle XV. És més interessant la visita a Hostalric i les seves muralles.
HOSTALRIC i la muralla

A partir d'aquí i per terres de Girona el panorama agafa un aire més de muntanya encara que el camí transcorre per suaus desnivells. El desnivell de tot el recorregut és inferior a l'1,5%.
La setena etapa té el final a GIRONA, 40,830 km i 461 metres de desnivell acumulat. Etapa que té força dificultat per les obres actuals del TGV. Un cop acabades, aquest problema desapareixerà. Les Mallorquines, Franciac, Riudellots de la Selva, Fornells de la Selva i Palau-Sacosta són les poblacions que travessa aquest recorregut, el qual s'acaba a la plaça del Vi de Girona. Es pot visitar la catedral, encara que sigui de pagament. Fins i tot per a resar, s'ha de pagar.

la catedral de Girona

Es va, ja, de cara al Pirineu. La propera destinació és FIGUERES, final de la vuitena jornada de marxa. 42,870 km i 489 metres de desnivell seran la feina del dia, 8 hores i 26 minuts de caminar sense parades. Pont Major, Sarrià de Ter, Medinyà, Vilademuls, Bàscara, Pontós, Borrassà i les Forques de Vilafant ens portaran al Museu Dalí al centre de Figueres. He deixat a la dreta Santa Llogaia d'Alguema, abans de les Forques. Els desnivells de les etapes es van mantenint estables sense grans desnivells. La pròxima pujant ja el coll de Panissars, és la que donarà una mica més de percentatge de desnivell.
I s'acaba l'excursió. La novena etapa s'acabarà a El Pertús (Els Límits) a la Catalunya del Nord un cop travessada la frontera amb França. Passa pel coll de Panissars per connectar, com ja he dit, amb la via Domícia que s'endinsa en el Rosselló i la Provença. Poc després del coll, es troba el cementiri militar del segle XVII a la vora del fort de Bellaguarda ja en territori francès. Aquest etapa de 37,250 km i de 896 metres de desnivell acumulat, travessa Pont de Molins, Molins, Biure, L'Estrada i la Jonquera. Al poble de Biure es troba amb el GR 2 que és el que es segueix fins a la Jonquera i que és la via que connecta , a Aiguafreda amb el GR 5 que porta al peu de la serra de Montserrat.
El museu Dalí a Figueres i la fita 575 de la frontera a el Pertús (els Límits)

Últimament, aquesta via que entra a Catalunya per la zona d'Alcanar, s'ha anat marcant amb senyals grogues i blaves encara que bàsicament en la seva part nord. La via Augusta era el traçat que unia Roma amb Càdis en un recorregut de 2.725 km manada construir per l'emperador August i avui és recordada en molts llocs encara que sota la traça d'autopistes, carreteres i altres obres públiques. La informació d'aquesta via es pot trobar, molt documentada, en milers de llocs. Posteriorment s'hi van afegir molts brancs que la unien amb altres ciutats romanes, Lleida, Saragossa, Velilla de Ebro, etc. Tanmateix, com a recorregut excursionista no es troba gran cosa escrita, només poques referències en la documentació de la conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que té publicat l'itinerari però sense cap més detall.
Com deia Walt Whitman a les Fulles d'herba: Ni jo ni ningú no pot fer aquest viatge per tu, has d'anar-hi tu mateix.

divendres, 20 de febrer del 2009

PRADELL de la TEIXETA- FALSET (per l'ermita de Sant Gregori)



De Pradell de la Teixeta a Falset.
Excursió que surt del km 849 de la N 420, puja pel camí de les Serres fins al Cingle Blanc. Baixa pel camí del barranc de la Coma Tornera, Pradell de la Teixeta, creua el barranc del Pas, barranc de les Comes Joanes, boca sud del túnel de l'Argentera, Mas d'en Rafel i acaba a l'ermita de Sant Gregori a la vora de Falset.
Distància recorreguda: 15,560 km
Temps de caminar:
3 hores i 57 minuts
Desnivell acumulat: 608 m.
Ermita de Sant Gregori a Falset sota la balma

Deixem la carretera d'on hem sortit i pugem, a la dreta, pel camí de les Serres fins al repetidor. Agafem el camí del Cingle Blanc que ens ofereix una vista espectacular del Baix Camp amb el pantà de Riudecanyes en primer terme i el castell d'Escornalbou.
El camí es bifurca per anar a l'esquerra cap al coll del Peiró i a la dreta pel camí del barranc de la Coma Tornera. Agafem aquest últim, avall, que ens portarà a les afores de Pradell de la Teixeta.
Seguim a continuació, un tram curt, per la carretera que va a la Torre de Fontaubella i seguidament ens desviem a l'esquerra per un camí que ens portarà a creuar el camí del Pas, passar per la vora del mas Mariona i, més tard, el mas Marquet. Trobem una fumera de ventilació del túnel de l'Argentera i sortim, novament, a la carretera de la Torre pel barranc de les Comes Joanes la qual seguim fins al mas d'en Rafel. Hem passat per la vora de la boca sud del túnel de l'Argentera ( a la fotografia) i hem deixat a l'esquerra l'estació de tren de Pradell/La Torre de Fontaubella. Voregem el mas d'en Rafel , que deixem a l'esquerra, i agafem el camí que ens porta directament al Sender de les Ermites i, passant pel barranc de la Vila, acaba a l'ermita de Sant Gregori de Falset.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=295417












divendres, 13 de febrer del 2009

PRADES- LES BORGES BLANQUES

ETAPA DE TRAVESSA. DE PRADES A LES BORGES BLANQUES


Excursió que ens porta a Les Borges Blanques, passant per Vilanova de Prades, El Vilosell i l'Albi. Camí, que és la drecera dels meus recorreguts pels camins a Sant Jaume de Galícia, via Lleida o via Osca, sense passar per Poblet i Tàrrega i que em permet estalviar un parell de dies de marxa. En el primer cas, la connexió és a JUNEDA i en el camí d'Osca és a CASTELLÓ DE FARFANYA. També és la segona etapa del camí des de SALOU a LORDA ( Lourdes. fr).
Distància de l'etapa: 32,100 km. Desnivell acumulat de pujada: 413 metres. Temps real caminat: 6 hores i 20 minuts.




La sortida és
pel PR- C 184 que des de Prades es dirigeix al Vilosell i passa per Vilanova de Prades. Un cop ets a la rotonda que hi ha a la sortida de Vilanova de Prades, s'agafa el camí a la serra de la Llena que, al cap de 1.130 metres de distància i 57 metres de desnivell, ens porta a la part més alta del camí en aquest tram.

Camí molt poc i mal senyalitzat. Val la pena anar proveït d'eines que permetin fer el camí el més curt possible ja que en molts trams é
s pot escurçar i en molts llocs determinants no hi ha cap senyal que indiqui un canvi de direcció, amb el consegüent risc de pèrdua.
De Prades a Vilanova de Prades, he seguit un recorregut diferent al que indico amb la sorpresa que on hi havia camí ara està cultivat o està perdut. També ho he trobat després del Vilosell, on la pista ha fet que el camí deixi d'utilitzar-se i hagi desaparegut sota un oliverar. Tanmateix, la pista està dissenyada per cicular-hi els vehicle i normalment no es té en compte la distància.

Un cop dalt de la serra de la Llena, s'ha d'anar amb compte perquè a 500 metres
, en una corba a l'esquerra, s'ha d'agafar, a la dreta, un senderó avall. Senderó que es troba amb un camí més ample i ens porta a El Vilosell que en aquest temps ofereix una magnífica vista amb el Pirineu nevat darrere. Aquest poble té un mirador a la vora de l'església que ofereix una bonica vista dels encontorns.


Sortim del Vilosell pel costat de l'església, que deixem a la dreta, i trobem un pal indicador que ens indica el camí a l'Albi a 6,9 km per la Ruta del riu Set. Camí amb pals indicadors però que en moltes cruïlles no n'hi ha. Arribem a l'Albi pel costat de l'ermita dels Sant Cosme i Damià i voregem el poble deixant-lo a la dreta fins a trobar la carretera, final de la sortida de l'AP2, i després de creuar-la anem a la dreta pel camí de les Creuetes on un pal indicador indica la direcció a seguir per veure les pintures rupestres de la Vall de la Coma i les de la Balma dels Punts.

Ermita dels Sants Cosme i Damià a l'Albi

El camí a seguir, es bifurca, el que hem d'agafar és el que ens portaria a la Vall de la Coma. Travessarem el túnel de l'AP 2 i, seguidament, el del TGV. Anem pel camí de les Borges Blanques que va per la Vall de les Comes de Vinaixa i després, quan es creua amb la vall d'Estiràs, pel camí de l'Aiguamoll. Aquest camí ens porta al final de l'etapa, però el meu recorregut canvia de direcció 7.460 metres després del túnel del TGV i se'n va a l'esquerra per passar per la vora de l'ermita de Sant Salvador ja al terme de les Borges Blanques. Tanmateix, per un camí o per l'altre s'arriba al mateix lloc.

Una de les pedres gravades a l'ermita de Sant Salvador de Les Borges Blanques

Es deixa l'ermita a la dreta i se surt a la dreta pel camí que, ja directament, ens porta després de 4.160 metres a la porta de l'església de LES BORGES BLANQUES.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=294466

dimarts, 10 de febrer del 2009

Tomb per les serres de Cavalls i de Pàndols

TOMB PER LES SERRES DE CAVALLS I DE PÀNDOLS a la Terra Alta



Excursió per llocs històrics de la batalla de l'Ebre ( juliol/novembre de 1938) que , amb un recorregut de 20,160 km i un desnivell acumulat de 1468 metres, ens permet veure el Cim de la Mort ( a la fotografia) (Cerro de la Muerte/El Grano), el Puig de l'Àliga, la Punta Redona, vorejar la mola d'Irto amb l'ermita de Sant Marc, Ermita de Santa Magdalena, la cota 705 ( la Punta Alta) albirar les cotes 602 i 609 i, si es vol, arribar a la cota 666 amb un curt anar i tornar.
Temps caminat: 4 hores i 53 minuts.
Vista de la serra de Cavalls des de la Punta Alta (cota 705). La Punta Redona, la cota 602 i la 609

L'excursió es comença al km. 12 de la C 43 on agafem el camí que va al camp de tir. Damunt es troba el cim de la Mort, punt des de el que ens dirigim per la carena al Puig de l'Àliga que deixarem a la dreta del nostre camí. A continuació, s'agafa el camí de la Carabassa i el camí de Gandesa, en el qual coincideix el camí que ve de Corbera d'Ebre ( passant per l'ermita de Santa Madrona). Es segueix fins a Cavalls on es troba l'indicador del caminoi que porta a la Punta Redona a dalt de la serra de Cavalls. S'hi troba la creu que es veu a la fotografia. Coincideix el camí amb el GR 171 ( ruta de la pau) que es va seguint a la dreta per arribar al peu de la mola d'Irto on, enrunada, s'aixequen les parets de l'ermita de San Marc.

Es continua fins a trobar la carretera del Pinell de Brai i el camí s'enfila en direcció a l'ermita de Santa Magdalena, reconstruïda totalment com totes les de la zona després de la guerra. El camí torna en direcció a Gandesa però, un curt anar i tornar de 1040 metres, permet arribar a la cota 705 o La Punta Alta on s'aixeca el monument a la lleva del biberó (1920/1941). Un cop es torna al camí i , una mica més endavant, es pot anar en direcció a les antenes per trobar a continuació la cota 666 i tornar pel mateix camí. Des d'allí anem a la Fonteta i seguint el camí paral·lel a la carretera tornar al punt de sortida

A la lleva del biberó


dissabte, 7 de febrer del 2009

Camí de Sant Jaume de Galícia pel Monegre

EL CAMÍ A SANT JAUME DE GALÍCIA passant pel MONEGRE

Camí, el més curt dels que faig per arribar a Sant Jaume. Va seguint el Gr 65-5 que ve de Tarragona el qual el trobo al coll de la Creu de Noguers. El segueixo fins a CANDASNOS passant per PRADES ( 1a etapa), ULLDEMOLINS, BELLAGUARDA, afores de LLARDECANS, LA GRANADELLA( 2a etapa), MAIALS, LA GRANJA D'ESCARP i MEQUINENSA( 3a etapa). A la fotografia, es veu Mequinensa des de la serra de Campells i el pont de l'Arbora, ara totalment reformat.
Aquests primers km, 110,530, els reparteixo en tres jornades, la primera fins a PRADES deixant enrere VILA-SECA, REUS i CASTELLVELL DEL CAMP , la segona fins a LA GRANADELLA i la darrera acabo a MEQUINENSA. De Salou a Prades em trobo amb 1046 metres de desnivell i 38,070 km de camí. Potser serà, crec, l'etapa més dura del camí fins a Sant Jaume. La segona etapa fins a La Granadella, de 33,190 km, té un desnivell més moderat de 410 m. I en la tercera, si passo per La GRANJA d'ESCARP, tot és baixada encara que el kilometratge, 39,720 km, és una mica superior que si vaig pel Montmeneu.
Després de Mequinensa, un cop arribat dalt dels Monegres ( 4,340 km i 315 metres de desnivell) la quarta etapa fins a CANDASNOS és un passeig encara que s'ha de tenir present que en els pròxims 27,000 km ( total de l'etapa, 31,340 km)només trobo un poble abandonat, CARDIEL ( a la fotografia), i segons l'estació és una zona molt calurosa. Cal anar proveït de beguda per poder arribar-hi en condicions. La següent etapa fins a l'HOSTAL DEL CIERVO no té cap problema, 31,060 km i pràcticament plana. Travesso després de Candasnos, el meridià de Greenwich, PEÑALBA i BUJARALOZ. En aquesta última població trobo allotjament, mentre que a l'Hostal del Ciervo em toca dormir al ras. La següent jornada ( la sisena) em porta fins a Fuentes de Ebro. Acaba la travessa als Monegres i entro a la vall de l'Ebre per la comarca de la Ribera Baja de Ebro on arribo a PINA DE EBRO, poble sense serveis d'hostaleria, per trobar al cap de 10,060 km FUENTES DE EBRO. Aquesta etapa, de 36,830 km, em deixa pràcticament a les portes de Saragossa. La setena jornada, doncs, em porta a Saragossa en 33,530 km. Després d'ultrapassar EL BURGO DE EBRO i la CARTUJA BAJA o de la INMACULADA, arribo a SARAGOSSA sense problemes.
Després de creuar el riu Ebre a Pina de Ebro i a 2,810 km ens ve per l'esquerra l'anomenat camí Jacobeo de l'Ebro, el qual surt, diuen, del Muntell de les Mare de Déu al delta de l'Ebre i va seguint el riu fins a Saragossa. Abans sortia de la catedral de Tortosa per l'Arc del Romeu. Últimament, s'ha allargat fins al mar.
Surto de Saragossa per l'av. de Francia i agafo el camino de Monzalbarba, la vuitena etapa, que després de 40,500 km i de travessar MONZALBARBA, UTEBO, CASETAS SOBRADIEL, TORRES DE BERRELLEN, ALAGÓN, CABAÑAS DE EBRO i ALCALÁ DE EBRO em deixa a LUCENI final d'aquesta etapa. La següent etapa fins a TUDELA, és la continuació de l'anterior. Una etapa sense desnivells que, un cop arribo a GALLUR, em porta a seguir el Canal Imperial de Aragón (a la fotografia), deixant a l'esquerra RIBAFORADA, fins a EL BOCAL i des d'allí agafar el camí que em dirigeix a TUDELA de NAVARRA. 43,620km. de recorregut. He entrat a Navarra.
La següent etapa de 33,460 km és més del mateix. Em porta a RINCÓN DE SOTO per camins plans amb poc desnivell. Deixo enrere CASTEJÓN DE EBRO i ALFARO (la ciutat de les cigonyes) i finalitzo la jornada. I poc a poc em vaig acostant a LOGROÑO, dues etapes em separen del camí francès. La propera, la onzena, acabarà a ALCANADRE després de 33,040 km. Deixo CALAHORRA , a la dreta deixo més tard MURILLO DE CALAHORRA i finalment arribo a ALCANADRE. Aquesta etapa ha canviat ja la topografia del terreny, encara que la següent torna a ser força plana.
La dotzena jornada em porta a acabar els 428,480 km que hi ha entre Salou i Logroño, punt de trobada amb el camí francés que, com indica el seu nom, ve de França a través de St. Jean-Pied-de-Port i Roncesvalles. Aquesta etapa, a través dels pobles de ARRUBAL, AGONCILLO i RECAJO, l'acabo a la puerta de Revellín (a la fotografia) antiga sortida/entrada de Logronyo pels peregrins que anaven/tornaven de Sant Jaume de Galícia.
Per arribar a GALLUR, des de Saragossa, hi ha l'opció de sortir d'aquesta ciutat pel costat del canal Imperial a l'alçada de la Fuente de los Inválidos i després de canviar de costat seguir-lo fins a Gallur. O també, si vull esquivar Saragossa, agafo la vorera del canal des de LA CARTUJA BAJA que em deixa al mateix lloc. No hi ha un camí únic, canvia segons el temps i les condicions de cada viatge.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=161182

http://www.jagasso.cat




Vandellòs

2 EXCURSIONS PER VANDELLÒS

1.- LA MOLA DE GENESSIES. Anar i tornar a Vandellòs

Excursió curta, 12,400 km que, amb un desnivell acumulat de pujada de 656 metres, podem fer amb un temps de 3 hores i 22 minuts
Sortim de Vandellòs pel costat de la gasolinera i agafem el camí de l'esquerra ( el camí de Casseà/ GR 192-1) el qual ens anirà portant al mas de Genessies. Veiem a dalt la mola de Genessies a la qual pujarem en arribar després de 5,360 km al coll del Rourar (618 m) i agafar el senderó de la dreta. A 800 metres assolim el cim de la mola de Genessies. Som al vèrtex geodèsic de la mola (700 m). Tornem pel mateix camí pel qual hem vingut, però a 2,330 km agafem, a l'esquerra, el camí de Genessies que havíem deixat a la dreta a la vinguda. 3,110 km després arribarem a Vandellòs al punt de sortida

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=276727

2.- VANDELLÒS- VANDELLÒS ( circular passant per Tivissa)

Excursió una mica més llarga que l'anterior, 28,320 km i 1281 metres de desnivell acumulat de pujada. Sense comptar les parades, 6 hores i 19 minuts de caminar.
Sortim de Vandellòs pel costat de la gasolinera i agafem el camí de l'esquerra ( el camí de Casseà/ GR 192-1) el qual ens anirà portant al mas de Genessies. Veiem a dalt la mola de Genessies a la qual podríem pujar en arribar després de 5,360 km al coll del Rourar (618 m), agafant el senderó de la dreta. El nostre camí davalla en direcció al barranc de Jovara (421 m), el seguim i arribarem al mas de Vicentó (481 m), abandonat. En arribar al coll de Monetze (630 m), el punt més ventós de Tivissa, albirem ja aquesta població a la qual arribarem des del coll de la Llena (540 m) i el camí del mateix nom. A la fotografia veiem Tivissa des del coll de la Llena.

Voregem Tivissa i anem en direcció a Cabells/ Fontanilles. El camí ens portarà al mas del Bo (509 m) i d'allí a la carretera que va al mas de Genessies la qual seguirem fins a la C 44 (432 m) davant del poble abandonat de FATXES( a la fotografia de la dreta). Un cop hi arribem agafem el camí de Gavadà a la dreta que ens portarà a trobar el camí de Borrià (415 m) i de Masvalentí que s'acaba a la gasolinera on hem començat l'excursió




VANDELLÒS








http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=286007

la mola de Colldejou


3 excursions per la mola de Colldejou

1.- COLLDEJOU- LA MOLA- COLLDEJOU

Excursió curta circular en la qual pugem la mola de Colldejou pel portell de la Cova, travessem la mola i baixant pel portell de les Processons i el coll del Guix arribem novament a Colldejou

No gaire llarga, 7.860 metres, amb un desnivell acumulat de pujada acceptable, 471 metres, i que podem fer, sense comptar les parades, amb un temps de 1 hora i 59 minuts

Sortim de Colldejou pel GR 7-1 en direcció a l'Argentera i a 2110 metres trobem un pal indicador que ens dirigeix a la mola pel portell de la Cova (fotografia a l'hivern), després de 1.200 metres de pujada som al cim de la mola a la torre de guaita dels carlins. Travessem la mola i passant per davant de l'abeurador anirem baixant en direcció al coll del Guix, encreuament amb el camí que puja de la vall de Massanes i que també ve de Llaberia. Anem a l'esquerra, avall, i a 2360 metres arribem al punt de partida.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=174406

2.- EL 8. COLLDEJOU- COLLDEJOU per la mola i la serra de Llaberia

Excursió entremig de les tres: 13,040 km però és la que té més desnivell acumulat de pujada, 895 metres, i amb un temps de marxa de 3 hores i 14 minuts. Ens porta a veure la mola de Colldejou i la miranda i el coll de Llaberia( grau dels Revolts )de la serra de Llaberia

Continuació de l'excursió anterior de la qual aprofitem l'itinerari fins al coll del Guix ( 637 m) que és el punt d'unió dels dos cercles que conformaran el 8. Un cop arribem al coll, seguim recte i agafem un senderó que puja amunt en direcció a la serra de Llaberia. No us confongueu amb el cami que va a Pratdip ( a la fotografia es veu el senderó).
Arribem a la miranda de Llaberia al cap de 1.140 metres ( som a 804 m) on trobem el vèrtex geodèsic i el radar meteorològic de nova construcció. Hem pujat 167 metres de desnivell en poc més d'un kilòmetre.

Anem en direcció a Llaberia però sempre pel camí que va seguint la carena de la serra o el més aprop d'ella. Trobarem el coll de Llaberia o grau dels Revolts al cap de 2.190 metres al GR 7-1. 800 metres després som a la font de l'Abellar i seguint l'ampla pista tornem a arribar al coll del Guix i des d'allí anem fins a Colldejou que està a 2.360 metres

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=263828

3.- COLLDEJOU- PARC EÒLIC DEL TRUCAFORT- TORRE DE FONTAUBELLA- LA MOLA- COLLDEJOU

Una mica més llarga que l'anterior, 15,940 km, una mica menys de desnivell, 853 metres i amb un temps efectiu de marxa de 3 hores i 50 minuts.

Ens permet veure els aerogeneradors del parc eòlic del Trucafort, el poble de la Torre de Fontaubella i assolir la mola de Colldejou per la canal Fosca o del Corb, no gaire coneguda, però molt agradable. Pel portell de les Processons i el coll del Guix tornem a Colldejou.

Sortim de Colldejou, igual que l'excursió anterior, pel GR 7-1 en direcció a l'Arg
entera però aquest cop continuem fins a trobar la carretera de Mont-roig del Camp a Marçà. Anem a la dreta uns 110 metres fins al coll Roig i, allí, agafem el camí a l'esquerra que ens porta al parc eòlic on hi ha els aerogeneradors. Anem seguint el GR 7-1, passem entre els aerogeneradors 402 i 403 i , posteriorment, entre el 703 i 704. Un cop arribem al portell del Peiró (senyalitzat), anem a l'esquerra pel senderó que, passant pel peu de l'aerogenerador 508, ens portarà directament a la Torre de Fontaubella.

Sortim de la Torre en direcció a la mola pel camí que ens portarà a seguir la canal del Mig des d'on podem veure (fotografia) abaix, el poble que hem deixat fa poc. Un cop arribem sota la paret de pedra, a 2710 del poble , prendrem el senderó que va a la dreta el qual ens portarà a l'entrada de la canal Fosca o del Corb. L'agafem, costeruda, i arribem a dalt de la mola. Baixarem pel portell de les Processons i el Coll del Guix per tornar a Colldejou.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=234769#